24 de gener del 2014

Overshoot Day o el dia del deute ecològic

El 20 d'agost de 2013 va ser l'overshoot day d'aquest any passat. Què vol dir això? Doncs que aquell dia la humanitat ja havia consumit tots els recursos que el planeta acabaria produint durant tot l'any. I els quatre mesos que faltaven per acabar l'any de què vam viure?

Imagina't que tens un dipòsit de diners al banc i que vius dels interessos que aquest dipòsit et genera al cap de l'any. Suposa't que els interessos tenen un valor de 100. Si al cap de l'any te n'has gastat 90, els 10 restants se sumaran al capital del dipòsit i et generaran uns interessos superiors a 100 al següent any, oi? Ara imagina una nova situació en què al cap de l'any n'has gastat 105 (o sigui, els 100 dels interessos i 5 més que hauràs de treure del capital del dipòsit). L'any següent el valor dels interessos serà inferior a 100 ja que el capital ha disminuït. Ja veus que si vas consumint per damunt dels interessos que et genera el teu dipòsit cada cop hauràs de gastar més capital i la situació, de no revertir la tendència, acabarà en fallida. Doncs això és el que passa amb l'overshoot day, també conegut com el dia del deute ecològic. 

D'una banda, el planeta té una capacitat productiva anual o biocapacitat productiva (en la metàfora anterior els interessos). Es generen recursos que després consumim. Mentre aquest consum o petjada ecològica es mou dins els límits del que es produeix el sistema és sostenible, però en el moment en què el consum excedeix la capacitat de producció o de regeneració de recursos es produeix un desgast del capital. I això es tradueix en una menor producció de recursos per als següents anys fins arribar al col·lapse del sistema.

El britànic think-and-do-tank nef (the new economics foundation) va desenvolupar aquest concepte, i la data aproximada es calcula dividint la biocapacitat productiva del planeta per la petjada ecològica mundial i multiplicant el resultat pels 365 dies de l'any. 

A la dècada dels setanta del passat segle la petjada ecològica mundial va superar la capacitat productiva planetària. A partir d'aquell moment mai no s'ha aconseguit redreçar la situació sinó tot el contrari i es produeix un decalatge més gran entre ambdós conceptes.

Font: Informe Planeta Vivo 2012 (WWF, Zoologial Society of London (ZSL), Global Footprint Network i l'Agència Espacial Europea)

L'overshoot day té lloc cada cop abans al llarg de l'any donat que la productivitat planetària disminueix al destruir part del capital per cobrir el nostre consum. Així, l'any 1993 aquest dia es va assolir el 21 d'octubre, mentre que deu anys més tard, al 2003, ho va fer el 22 de setembre. Deu anys després s'hi va arribar el 20 d'agost.


Font: Global Footprint Network

Com es pot veure al gràfic a partir de la dècada dels setanta del segle XX cada any va augmentant més el deute o dèficit ecològic. Per exemple, el 35% que s'observa a l'entorn de 2010 equivaldria al 35% de l'any -uns 127 dies- que restant-los als 365 ens portaria cap a final del mes d'agost.

La tendència a la insostenibilitat del sistema és evident i només es pot revertir amb el canvi del sistema econòmic i financer mundial cap a una societat que redueixi el consum de recursos planetaris.

1 comentari:

  1. Sóc molt pessimista en referència aquests tema. Crec que s'intentarà buscar els recursos fora de la Terra abans que reduir-ne el consum. Mentre els interssos individuals passin per davant dels col·lectius i de futur no ens en sortirem...

    ResponElimina